Papers de joventut

Quaranta anys després de l’adhesió, la joventut espanyola és, sobre el paper, la més europeista del continent. Sostindre eixe europeisme exigix que Europa resolga allò que definix les nostres vides. Llegeix l'article fent clic aquí

Els darrers anys, Europa i la Unió Europea (UE) pateixen un preocupant gir cap a l’extrema dreta que ha permès l’aflorament de polítiques discriminatòries cap a minories i col·lectius històricament oprimits, un augment dels discursos d’odi fins i tot dins el mateix Parlament Europeu, i un perillós qüestionament constant de les bases dels drets humans i el dret internacional humanitari. La xenofòbia ha estat una de les puntes de llança de molts partits populistes d’aquesta ideologia. Llegeix l'article fent clic aquí Foto de Joanna Chichelnitzky

ERYICA és una organització europea independent que coordina i reforça els serveis d’informació juvenil, amb el suport d’institucions com la Comissió Europea i el Consell d’Europa. La seva missió és garantir que totes les persones joves tinguin accés a informació fiable, completa i adaptada a les seves necessitats, com a eina clau per fomentar la seva autonomia i participació activa en la societat. Llegeix l'article fent clic aquí

Amb l’objectiu de conèixer les opinions i les propostes de la joventut catalana sobre els principals reptes polítics, socials i econòmics que afronta la Unió Europea, el Govern ha organitzat la jornada “Joventut i democràcia europea: memòria i futur”, un espai de reflexió crítica i debat estructurat amb una cinquantena de joves d’arreu de Catalunya d’entre 18 i 30 anys. Llegeix l'article fent clic aquí

Què significa Europa per a un jove de 16 anys? És una pregunta aparentment senzilla, però cada vegada més necessària. Per a alguns, Europa és una oportunitat per estudiar, viatjar o treballar. Per a d’altres, és una institució llunyana, burocràtica i difícil d’entendre. I, en un context de creixement dels discursos autoritaris i de desafecció política, especialment entre una part de la joventut, també és una pregunta que interpel·la directament   Llegeix l'article fent clic aquí Foto de Denise Carabez

Quan sentim parlar de la Unió Europea, sovint pensem en Brussel·les, en lleis complicades o en reunions entre polítics; a vegades també ens costa diferenciar entre el continent i la institució. Però la realitat és que moltes de les decisions que afecten el nostre dia a dia es prenen conjuntament entre els 27 països que en formen part. Des de poder viatjar sense fronteres per bona part del continent fins a estudiar amb una beca Erasmus+, protegir les dades personals a internet o impulsar accions contra el canvi climàtic, la Unió  Europea és molt més present a les nostres vides del que sovint imaginem. Llegeix l'article fent clic aquí

El Borges Crema! va néixer als anys noranta impulsat per l’Ateneu Popular Garriguenc. En aquell moment hi havia una escena musical molt activa a les Garrigues i molts grups locals tenien poques oportunitats de tocar davant del seu públic. El festival va voler donar resposta a aquesta necessitat i, alhora, demostrar que era possible organitzar una festa popular des de l’autogestió, amb la implicació del voluntariat i el suport de la gent del poble. Llegeix l'article fent clic aquí Foto de Joanna Chichelnitzky

L'associacionisme a Barcelona no es pot explicar sense entendre la voluntat constant de les entitats per autoorganitzar-se, guanyar força col·lectiva i esdevenir un interlocutor sòlid davant l’administració. En aquest camí, Torre Jussana ha estat durant trenta anys una peça clau, acompanyant, formant i enfortint el teixit associatiu de la ciutat. Tres dècades de treball continuat que han contribuït decisivament a consolidar una cultura participativa a la ciutat. Llegeix l'article fent clic aquí

Durant dècades, pobles originaris, moviments feministes, organitzacions comunitàries i col·lectius de drets humans han desenvolupat formes d’aprenentatge vinculades al territori, la memòria, la cura i l’organització col·lectiva. Són pedagogies que neixen de la resistència i de la imaginació política. Llegeix l'article sencer fent clic aquí Imatge gràfica de Komba Castro.

 A l’institut, una adolescent aixeca la mà per participar en una sessió d’educació sexual. Parla de consentiment, de relacions afectives, de drets sexuals i reproductius amb la naturalitat de qualsevol altra jove de la seva edat. Quan arriba a casa, però, sap que hi ha preguntes que és millor no formular. No és que canviï de llengua. És que canvien les paraules que es poden dir. Llegeix l'article sencer fent clic aquí

No hi ha setmana que no aparegui alguna notícia als mitjans de masses sobre les virtuts que tindrà la construcció de tal planta de biogàs, un projecte estratègic d’un centre de dades o la urgència d’apostar per les energies renovables al preu que faci falta. I una cosa que tenen en comú tots aquests projectes és que es plantegen a zones rurals utilitzant el xantatge de que generaran llocs de feina. Però l’altra cosa que tenen en comú és que enriqueixen a certes empreses privades i empobreixen el territori, però anem per parts. Llegeix l'article sencer fent clic aquí Fotografia de Jordi Rulló Falcó

L'evolució constant de la Intel·ligència Artificial (IA) està transformant la manera com vivim, aprenem i ens comuniquem. Actualment, aquesta tecnologia és cada vegada més present en el dia a dia dels joves, sovint sense que ells mateixos en siguin conscients. Des d’assistents virtuals com Siri fins als sistemes de recomanació de TikTok o les eines que s’utilitzen per estudiar i crear continguts, la IA s’ha convertit en una part integrant de l’experiència digital. Llegeix l'article fent clic aquí Prova d’imatge generada amb ChatGPT.

La desinformació, els discursos d’odi i la deriva autoritària a tot el món ens planteja un futur esgarrifós. L’aliança educativa entre centres i entitats, emperò, esdevé un far enmig de la foscor, una oportunitat de fer palanca “per activar el canvi”. I aquesta aliança requereix una implicació de tots els actors, inclosos els polítics, per fomentar-la i protegirla. S’ha de dotar de recursos a les escoles, perquè ens hi juguem la nostra pròpia humanitat. Llegeix l'article sencer fent clic aquí

“L’adolescència d’avui és la més masclista que ha existit mai.” Aquesta frase circula per les reunions de claustres, per les sales de professorat, per les tertúlies mediàtiques i pels grups de famílies. Sovint, apareix en moments de cansament, de desconcert o de preocupació genuïna. I construeix una imatge homogènia i problemàtica de l’adolescència. Però, i si, en lloc de descriure la realitat, aquesta frase ens estigués parlant de la nostra mirada adulta? Llegeix l'article fent clic aquí

Parlar de la prevenció del VIH i altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) no té per què fer-se des d’un discurs mèdic, fred o restrictiu. Al contrari, quan posem les cures i el plaer en el centre, la prevenció es converteix en una eina per gaudir més de les nostres sexualitats. Llegeix l'article fent clic aquí

L’Hospital de Sant Pau és un hospital gestionat per un Patronat que compta amb funcionàries públiques de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, però també amb membres del capítol catedralici de la catedral de Barcelona. Econòmicament, l’hospital viu sobretot del finançament públic. Com que té funció pública, això l’obliga a donar cobertura mèdica total a les persones que atén, garantint l’accés complet als drets de tots els pacients. Individualment, els i les professionals es poden acollir a l’objecció de consciència per tal de no practicar avortaments. Ara bé, el que fa l’Hospital Sant Pau és obligar les dones i dissidències a desplaçar-se a altres centres mèdics, exercint una objecció de consciència institucional que és completament il·legal i que perpetua l’estigmatització i l’aïllament en el procés de l’avortament, augmentant la sensació de vulnerabilitat i desemparament. D’aquesta manera, l’Hospital de Sant Pau impedeix de forma frontal el dret a l’avortament. Llegeix l'a...

En un context global on els drets conquerits estan sent qüestionats, seguim amb preocupació la situació política a l’Argentina sota el govern de Javier Milei, on s’estan impulsant retrocessos en matèria de drets sexuals i reproductius, incloent el desmantellament de polítiques públiques i programes de gènere. A cinc anys de la legalització de l’avortament, el dret conquerit continua resistint atacs, fet que evidencia que cap conquesta és definitiva i que esdevé encara més important enfortir les xarxes locals, l’educació sexual integral i l’acompanyament com a eines fonamentals per garantir drets. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Sonia Ibañez Galiano

Què entenem realment quan parlem d’educació sexual? És només una xerrada puntual o una conversa que forma part del dia a dia? Què ens passa a les adultes quan una jove ens pregunta explícitament sobre masturbació, porno o identitat de gènere? Ens sentim preparades per respondre sense eufemismes? D’on venen els nostres silencis, les nostres vergonyes o incomoditats? I si educar en sexualitat fos, sobretot, escoltar, revisar-nos i acompanyar amb curiositat? Llegeix l'article fent clic aquí

Durant molt temps s’ha contemplat la manca d’informació com el principal problema de l’educació sexual dels i les joves, però, en la època de la sobreinformació i les xarxes, és realment aquesta la problemàtica Avui els adolescents tenen accés a una quantitat de continguts sexuals sense precedents a través d’internet. El repte actual no és tant la manca d’informació com els imaginaris culturals a través dels quals els joves aprenen a entendre la sexualitat i les relacions. Llegeix l'article fent clic aquí

De Gairó som la Júlia, en Ricard, la Luar i en Roc; un grup de quatre joves que ens hem proposat repensar les havaneres. Atrets per la malenconia i la història que desprenen, ens endinsem en aquesta tradició des dels codis culturals de la nostra generació, combinant els sons clàssics amb pinzellades d’altres estils. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Bruna Niubó

PARLEM AMB JAVI RODRIGUEZ, Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. Llegeix l'entrevista fent clic aquí   Fotografia de Joanna Chichelnitzky

L’estudi La religiositat de la joventut catalana, que vam elaborar per encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos i l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat, intenta aportar llum a aquesta imatge borrosa a partir de l’anàlisi de dues enquestes: el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat 2023 i l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2022. Llegeix l'article fent clic aquí

Potser la pregunta no és si els joves consumeixen més o menys drogues que abans. La pregunta és com estan vivint, com es relacionen i com expressen el seu malestar. Darrere de moltes d’aquestes conductes, sovint hi ha el mateix: la necessitat de sentir-se part d’alguna cosa, de trobar un lloc propi en un entorn que no sempre ho posa fàcil. Per això, el repte no és reduir esforços, sinó sostenir-los i adaptar-los. Perquè prevenir avui és, sobretot, entendre millor com estan vivint els joves avui. I entendre, també, elmón que els està tocant viure. Llegeix l'article fent clic aquí

 El Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona arrossega més d’una dècada d’estancament pressupostari que amenaça la continuïtat del model de gestió cívica d’un servei que utilitzen més de 700 entitats. Llegeix l'article fent clic aquí

Des d’Arrels impulsem l’acció del “Mapeig d’elements d’arquitectura hostil a les ciutats”, una iniciativa participativa que convida joves de centres educatius i ciutadania en general a observar l’espai públic amb una altra mirada.  L’acció té un doble objectiu: mirar la ciutat amb uns altres ulls i apropar-se a la realitat de les persones que viuen al carrer. També busca fer visibles aquestes situacions. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Juan Lemus

‘JOVESxCLIMA’ és un projecte, dinamitzat per MEL. Educació ambiental, destinat a empoderar els i les joves perquè es converteixin en agents de canvi en la lluita contra el canvi climàtic. A través d’un projecte d’Aprenentatge i Servei, des del 2023 s’han radiografiat més de 50 persones i col·lectius que els i les mateixes joves han considerat properes, inspiradores i agents reals de transformació i de canvi. S’ha fet a través d’entrevistes, que es poden veure i/o escoltar entrant a la web del projecte jovesxclima.cat. Llegeix l'article fent clic aquí

Anomenem Gentrificació al procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un indret pel qual se substitueix la seva població per una altra amb més poder adquisitiu. Avui, a Gràcia, trobem turistes per tot arreu, es multipliquen les botigues i comerços que no estan pensades per les veïnes, les places esdevenen grans terrasses privades o bé baixa l'ús de la llengua catalana als carrers.  Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Joanna Chichelnitzky

Fa temps que l'habitatge s'ha convertit en un dret gairebé inaccessible per tota la població, però en especial, pels joves. No és casual, doncs, que sigui el principal tema que amoïna a les joves, i també que genera interès. Segons l'enquesta de participació política de l'Observatori Català de la Joventut (2024), l'habitatge i la precarietat laboral, són qüestions polítiques que més interessen als i les joves d'entre 16 i 19 anys. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Joanna Chichelnitzky

El 64% de l'habitatge a la Cerdanya són segones i terceres residències que s'obren de mitjana catorze dies l'any. A Setcases, igual que a Saldes, Das, Bolvir i Alp, el 80% de l'habitatge són segones residències i terceres residències. El Solsonès és la comarca catalana amb més oferta de turisme rural. Andorra, amb només 87.000 habitants, va rebre 9,3 milions de turistes l'any 2023. En conseqüència, el preu de l'habitatge a l'Alt Urgell s'està disparant. És una evidència que ens hem especialitzat a ser el decorat de la indústria turística. Llegeix l'article fent clic aquí

A finals de novembre, el moviment per l'habitatge rebia una gran notícia: l'eina de la vaga de lloguers es demostra efectiva per a la preservació de l'habitatge públic davant les privatitzacions i 1700 pisos quedaran protegits per sempre. Una setmana més tard i a les portes de la regulació de lloguers de temporada i habitacions, en coneixíem una altra: l'any que ve, el govern espanyol preveu deixar al calaix la moratòria de desnonaments. Llegeix l'article fent clic aquí

Fa uns anys, parlar de persones sense llar evocava una imatge concreta: un home sol, gran, dormint al carrer. Avui, però, aquesta imatge ja no explica la realitat. El sensellarisme ha canviat de rostre, i cada cop s'assembla més al d'una dona jove amb criatures, o al d'una parella que, malgrat treballar, no pot pagar un lloguer. Llegeix l'article fent clic aquí

Si estem a l'atur, si tenim un sou baix, si la nostra família no té estalvis, com ho hem de fer? Per què tenir una casa, que és una de les necessitats humanes més bàsiques, val tants diners? Fàcil: al model capitalista, els béns bàsics com l'habitatge són principalment un article que es compra i es ven per obtenir-ne un benefici econòmic. Llegeix l'article fent clic aquí

El jove Roc Milà ens explica el perquè del seu primer llibre: Emili Rambla. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Joanna Chichelnitzky

A continuació es presenta una versió abreujada del text original del comunicat de l'Esplai Ara Mateix i l'AEIG Sant Jordi. Llegeix l'article fent clic aquí

Quins estereotips sustenten les nostres relacions amb les persones més joves? Quines estratègies podem posar en pràctica per desmuntar l'adultocentrisme? Tenim en compte la perspectiva antiadultista en el disseny dels nostres projectes? T'havies fet mai aquestes preguntes? Llegeix l'article fent clic aquí

Catalunya Freestyle ha aparegut com un d'aquells projectes que, sense fer soroll al principi, acaben remenant el panorama cultural de dalt a baix. En un moment en què el trap, el rap i el freestyle ja marquen el pols de tota una generació, aquesta iniciativa s'ha proposat una missió que fins fa poc semblava gairebé utòpica: convertir el català en la llengua natural de les batalles d'improvisació. I, sorprenentment (o potser no), està funcionant. Llegeix l'article fent clic aquí Fotografia de Marc Estivill

El nom de Plataforma en Defensa de l'Ebre va sorgir en la primera assemblea multitudinària que es va fer l'estiu de l'any 2000, on també es va començar a cridar el lema que ens identifica, i que igual alguns de vosaltres l'heu sentit algunes vegades de: LO RIU ÉS VIDA! Llegeix l'article fent clic aquí

Més de la meitat de joves considera que el sistema democràtic no funciona, sí, però la gran majoria continua preferint la democràcia i, encara més revelador, més del 40% participa en lluites per la igualtat, la justifica climàtica i els drets humans. Si hi ha desafecció, no és amb la participació, sinó amb determinades formes de fer política.  Llegeix l'article fent clic aquí Mapa de La Fede i La Perifèrica