[nº155] Quan tenir una llar és un privilegi: el sensellarisme familiar que creix sense fer soroll

Fa uns anys, parlar de persones sense llar evocava una imatge concreta: un home sol, gran, dormint al carrer. Avui, però, aquesta imatge ja no explica la realitat. El sensellarisme ha canviat de rostre, i cada cop s'assembla més al d'una dona jove amb criatures, o al d'una parella que, malgrat treballar, no pot pagar un lloguer.

Llegeix l'article fent clic aquí